Formació i serveis socioculturals
Inici Inici    Mapa Web Mapa web    contactar Contacta    | Dilluns, 6 de desembre de 2021 | 02:36 |

"La formació és com una petita casa de vacances"

Imatge CAE

Un article de la Rosa Porquet, Octubre 2021

 

Tinc ganes de compartir “el que sento que per a mi és important” en la formació.
Dic el que sento i no el que penso. Els pensaments sovint els canvio, els modifico, en funció del que llegeixo, del que escolto, del que miro... però allò que jo sento es connecta amb quelcom més essencial. Té relació amb una brúixola que em guia i em fa sentir coherent entre el que penso i el que faig.

Fa uns quants anys que poso la meva atenció en intentar que la formació del CAE sigui de qualitat, en fer les coses bé. En definitiva, en donar resposta a les necessitats formatives dels i les alumnes i dels i les docents. Però què vol dir per a mi “una formació de qualitat”?

Per respondre a aquesta pregunta utilitzaré la metàfora d’una petita-gran casa de vacances.

Posar atenció en el tracte: la porta d’entrada

L’entrada a la casa ha de ser gran, acollidora, bonica i amable. T’ha de cridar l’atenció perquè et vingui de gust entrar-hi.

Si ho traslladem en l’àmbit formatiu, aquesta entrada representaria la informació del curs amb una bona presentació estètica i amb continguts clars i concrets. Aquí també hi incloc sentir-te ben atès quan t’hi vols apuntar.

Posar atenció en la vivència: la sala d’estar

Un cop has entrat, volem que la casa compleixi amb les expectatives de l’entrada; acollidora, bonica, amable, tranquil·la i sobretot lúdica i vivencial.
“Cuinar” els continguts formatius a través del plaer que produeix jugar i la vivència creada amb el grup a través de dinàmiques, afavoreix l’aprenentatge significatiu i que les persones que fan una formació tinguin ganes de repetir.

Posar atenció en el regal: record, aprenentatge

En aquesta casa t’has de sentir molt “ben cuidat”.
Cuidar pot ser sinònim d’ajudar, i ens podria fer pensar en un terme més aviat assistencial, però sobretot jo el relaciono amb posar l’atenció plena en l’alumnat i en els i les docents. Em refereixo a escoltar, ser amable, confiar, agrair.
Atendre amb alegria una trucada, resoldre dubtes, ser flexible davant les dificultats, serien alguns exemples. En definitiva, vol dir enfocar-nos en les persones i no tant en les tasques.


A vegades he expressat la meva disconformitat en l’obsessió de mesurar la qualitat de la formació únicament a través de xifres, números, programacions perquè són evidències sostingudes sobre un paper.

Jo sempre dic que qui vulgui veure la qualitat de la formació que fem, que vingui a veure una classe, que parli amb una docent, que demani a una alumna, que s’apunti a un curs. Que vingui a casa i farem un cafè.

A vegades aquesta casa no la tenim com voldríem. A vegades, dissenyem programacions que potser no s’ajusten 100% a la realitat, presentem la documentació fora de termini, ens deixem fitxes per signar, ens equivoquem amb les dates i els horaris. Podríem dir que, algun dia, tenim la casa una mica desendreçada, però sempre tenim un sofà per seure, parlar i escoltar.

En els moments actuals de canvi estructural de la formació, cada vegada més virtual, digitalitzada i telemàtica per a mi el gran repte és justament trobar la manera de fer-nos presents, de tenir cura, d’atendre amb amabilitat i consciència a les persones amb qui no compartim espai i temps físic. Tot i així, sembla evident que una casa virtual per bonica i preciosa que sigui, mai en podrà substituir una de real!

I què passa quan s’acaben les vacances? A la maleta hi haurà els records comprats, al mòbil les fotos fetes i a dins el cor el millor dels regals: l’experiència vivencial d’aprenentatge.

A tall de conclusió destaco els tres aspectes per a mi més importants:

Posar atenció en el tracte: la porta d’entrada
Posar atenció en la vivència: la sala d’estar
Posar atenció en el regal: record, aprenentatge