Formació i serveis socioculturals
Inici Inici    Mapa Web Mapa web    contactar Contacta    | Dissabte, 3 de desembre de 2022 | 19:53 |

"Una emergència vital dels joves: VOLEN SER ESCOLTATS!"

Un article de Marta Avilés, Coordinadora del Servei d'Informació Juvenil i Formadora de l'escola de formació del CAE.


De la paraula EMERGÈNCIA; podríem destacar-ne 2 significats que ens aniran acompanyant al llarg de l’article. Per una banda hi ha l’emergència, com a esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una actuació immediata i per altra banda és el significat de ser part sobresortint d’alguna cosa. Així doncs, si ho aterrem amb les necessitats juvenils, els joves ens reclamen una emergència; la de ser escoltats i per altra banda, ser part real i decisiva de la societat.

El col·lectiu de joves destaquen per moltes coses, però crec que tenen un denominador comú com a col·lectiu: els agradaria que se’ls escoltés més, d’una forma activa, en tots els seus àmbits. A dins del centre escolar; en l’àmbit municipal; estatal, en l’entorn familiar... Volen ser escoltats! Tenen moltes coses a dir, moltes preguntes a fer, és el col·lectiu que ha de trencar motlles i paràmetres establerts i buscar el seu propi lloc en la societat, només així podrem evolucionar. Sense ells no hi ha innovació cap a noves maneres d’entendre l’ara i aquí!

Tampoc és tan estrany; a qui no li agrada que l’escoltin?

Personalment penso, ‘i perquè no els hi donem veu? Si són el nostre futur... ‘ Si no confiem en ells estem venuts, i en canvi, hi ha una tendència generalitzada en desconfiar i anar afegint adjectius qualificatius despectius que descriuen els i les joves d’una manera errònia i llunyana de la realitat.

Què es pensa de la gent jove? Pel fet de ser una persona jove has de ser irresponsable, poc treballadora, poc qualificada... Se’ls atribueixen molts prejudicis, com per exemple que només estan interessades per la moda, el sexe, la festa... I en canvi hi ha joves que s’organitzen en moviments de voluntariat en el lleure, en associacionisme participatiu, en entitats sense ànim de lucre o en organitzacions mediambientals. Hi ha molt moviment juvenil organitzat, existeixen espais reals on el jovent s’implica en participar del canvi, no com a futur, sinó com a present.

Però perquè no se’ls escolta o se’ls visualitza prou? Perquè es fan polítiques per als joves, sense joves. La resta de la societat decideix per ells.

La meva experiència professional al Servei d’Informació Juvenil (SIJ) és que en els nostres centres hi tenim joves amb moltes casuístiques; uns aconsegueixen acabar la E.S.O, d’altres són derivats a un Programa de Formació i Inserció (P.F.I); uns altres volen deixar els estudis per incorporar-se al món laboral; i d’altres comencen Batxillerat o un cicle formatiu per després tenir accés a un grau universitari. Quina varietat! Tanta varietat com la varietat de joves que hi ha!

Potser no ho estan fent tan diferent de les altres generacions?
Pensem que ho estan fent més malament? Tenen les mateixes oportunitats?


Una evidència contrastada és la dificultat de les sortides laborals a Catalunya i fins i tot a la resta de l’estat. Estem davant d’un problema social de grans dimensions amb solucions difícils a curt termini. La pandèmia ha deixat al descobert mancances i concretament el col·lectiu dels joves ha estat un dels més afectats, no potser pels efectes directes de la malaltia, però sí que han estat les víctimes de danys col·laterals de la crisi per la COVID-19 a tots els nivells. Estan emmarcats en una societat adultocèntrica que els marca les seves pautes de conducta i de comportament. Però aquesta societat no escolta el clam unànime que el que volen els joves és tenir emergència, sobresortir per dir la seva, ser part de la solució i participar activament en la construcció d’un model polític, social i econòmic en el qual siguin protagonistes reals.

Des del SIJ fem una aposta ferma per a trencar estereotips i prejudicis cap aquest col·lectiu. Per nosaltres, els i les joves són el present i els constructors de futur. Des de la nostra intervenció als Instituts i centres educatius de secundària i al campus universitari els apropem la informació més rellevant, els assessorem i orientem perquè la seva emancipació sigui el més favorable possible. Volem ser uns referents, no tant en ensenyar sinó en acompanyar; en aportar un espai on els joves puguin sentir-se còmodes i on se’ls doni veu per dir, reflexionar i debatre. Mitjançant els tallers tutoria i el Punt al Pati i al Campus creem espais de reflexió, debat i sensibilització per empoderar-los perquè siguin crítics i autònoms amb elles mateixes i amb la societat que els envolta. Crec que transmetre’ls confiança, coratge i il·lusió, i dotar-los de les eines i els recursos necessaris perquè es construeixin el futur és una obligació moral, ètica i política de la societat envers les noves generacions. També pensem que creem l’espai adient perquè els i les joves es sentin còmodes i puguem acompanyar-les des de la confiança, l’empatia i la confidencialitat, fet que fa que enforteixi el vincle i la relació especial a diferència d’alguns altres ens juvenils.

En definitiva: Escoltar als i les joves és una emergència!