Formació i serveis socioculturals
Inici Inici    Mapa Web Mapa web    contactar Contacta    | Dilluns, 18 d'octubre de 2021 | 09:56 |

La Gamificació en el món del lleure… un eix d’animació evolucionat

Un article de Mar Quintana, formadora del CAE, setembre de 2021


Gamifiquè?


Sembla que estem en ratxa i el joc està de moda. La paraula joc i gamificació es troba cada vegada més fàcilment dins del món educatiu formal. Des de fa uns anys la relació entre joc i aprenentatge, a poc a poc, va prenent força i reconeixement. S’han fet estudis sobre l’impacte de la gamificació entre estudiants que mostren que aquests milloren en la motivació i en l'aprenentatge. Per parlar de gamificació, però, cal començar amb la seva definició per tal d’assegurar que parlem del mateix concepte. "Cornellà & Estebanell (2017) defineixen la gamificació com el disseny d’experiències per tal que puguin ser viscudes com un joc."


De la sopa d’all… a la thermomix !


En el món del lleure, des de sempre, el joc ha estat l’eina i el motor principal de tota activitat. Colònies, casals, esplais, formació per a monitors de lleure… tota aquesta educació no formal, ha estat emmarcada dins d’un eix d’animació. Entenem eix d’animació com un fil narratiu que permet lligar i donar sentit a totes les activitats. Aquest eix d’animació dins del món no formal el podem comparar a l’escola amb els centres d’interès a l’Educació Infantil i, segons com s’enfoqui, als projectes i al treball globalitzat i competencial de l’Educació Primària.

Ara, la gamificació, ens permet anar més enllà. Cal afegir a aquest eix d’animació inicial una colla d’elements indispensables que faran que l'experiència de joc sigui més intensa i aquesta experiència lúdica aportarà a les entitats de lleure, associacions, educació formal i no formal: una nova manera d’aprendre i créixer junts.

D’on venim, punt de partida...


Anem doncs a veure dins del món del lleure les diferents formes que apliquem el joc, un joc que esdevé l’eix vertebrador de tot plegat…

  • Jugar per jugar: tradicionalment s’utilitza el joc en dissabtes a la tarda, casals, colònies… amb el jugar per jugar, per passar l’estona entenent i tenint clar però, que el sol fet de jugar ja aporta molts valors i aprenentatges. Per tant, el joc esdevé una eina educativa amb gran valor en si mateix.
  • ABJ (Aprenentatge Basat en Jocs): a grans trets el podem definir com aquelles experiències on el joc s’utilitza com a eina per assolir algun objectiu concret. Per exemple, la utilització dels clàssics jocs de presentació com el pistoler, la teranyina, els veïns… són jocs que utilitzem amb un clar objectiu: conèixer el nom dels components del grup i que es coneguin entre ells. O, si utilitzem un joc de taula com el DIXIT, que ens ajuda a conèixer el grup des d’un altre òptica.
  • Punt Lúdic: En el món del lleure, l’actitud lúdica, sempre hi ha estat present i ha estat un tret d’identitat d’aquest col·lectiu. Per exemple les vetllades amb l’equip disfressat de dalt a baix, els personatges misteriosos, la manera d’enfocar les activitats...
  • Eix d’Animació: ja he comentat que s’utilitza com a fil narratiu en esplais, casals, colònies… i que esdevé una gran eina amb dues clares funcions: enllaçar activitats i punt central de motivació.
  • Dinàmiques: En el món de l’associacionisme les reunions s’acostumen a amanir amb dinàmiques de grup lúdiques i integradores per tal d’afavorir la motivació i la implicació dels seus membres.


La gamificació com un pas més...


Així doncs, podem veure que el bagatge lúdic ve de molt enllà i que no es parteix de zero ni molt menys. Ara bé, com podem utilitzar aquesta nova metodologia, la gamificació, en un entorn de lleure, d’associacionisme, de joves… Ens caldrà afegir o potenciar certs elements indispensables:

 

  1. Cal pensar primer de tot en un objectiu que volem assolir: millorar la cohesió de grup, augmentar la resposta en la típica roda de serveis d’unes colònies o campaments, incentivar la participació dins del grup, augmentar la implicació dins l’associació… ?
  2. Un cop tens clar l’objectiu és important saber a qui et dirigeixes: l’edat, si es coneixen entre ells, si no es coneixen, de quin entorn vénen, si és un grup heterogeni o no, el bagatge que porten a nivell de joc i lleure…
  3. A partir d’aquí busquem la temàtica, eix d’animació, l’univers, la narrativa… creem un fil narratiu que parteixi dels seus interessos i gustos (potser actualment un Indiana Jones queda antiquat davant d’un Capità Amèrica, per tant hem d’estar al dia!).
  4. I ho farcim amb elements de joc:
  • Dinàmiques entre els participants: definim quines relacions volem que s’estableixin entre els participants i entre els participants i els elements de joc (col·laboració, competició. aliances, recompenses, gestors, poden triar i prendre decisions…)
  • Mecàniques de joc: introduïm mecàniques pròpies de joc i les utilitzem per assolir els objectius plantejats. Existeixen moltíssimes mecàniques de joc: la utilització de punts, insígnies, classificacions, avatars, clans, cartes, daus penalitzacions...
  • Missions i reptes. En un joc sempre saps què has de fer i quan ho has aconseguit. Els/les participants han de saber quin objectiu persegueixen i com ho poden aconseguir. Han de saber on són, quan els falta per arribar… Per això es poden fer servir mapes de situació, carnets… i no oblidem les noves tecnologies amb aplicacions que permeten fer un munt de coses (apps, mòbils, portàtils…). Després de cada missió cal tenir lligat les conseqüències (donar o perdre punts, pujar de nivell, monedes…)
  • Factor sorpresa: en el joc l’atzar i la sorpresa són eines que afavoreixen l’atenció i la sensació de repte. Informacions amagades, esdeveniments encadenats, notícies d’última hora, l’arribada d’un bruixot, etc, poden desencadenar situacions divertides i nous reptes per assolir.

 

En tot això és molt important a l’hora de dissenyar l’experiència lúdica el treball en equip, ja que, si la implicació és alta, el resultat és més ric i en conseqüència, es viu de ple, transmetent el gaudi als participants.

També comentar que l'estètica i la presentació són elements clau per a l'èxit. Els infants i joves no són curts de gambals i la gamificació és com un bon plat a taula, cal que entri bé pels ulls per tal que ens vingui de gust tastar allò que ens estan oferint.
Per acabar, tenir present la constant revisió de com va anat el joc i establir eines d’avaluació, de reflexió, de feedback amb els participants que ens ajudaran a regular i controlar la gamificació per ajustar-la al grup i als objectius.

Un tastet a l’estil de mini exemple...

 

Va, posem un exemple d’activitat tradicional com ara una gimcana que la fem evolucionar cap a una activitat gamificada. Una gimcana clàssica que a voltes, es pot haver convertit en una serie de proves una al costat de l’altra, deslligades entre elles i que la podem enriquir i convertir en una proposta molt més atractiva que esdevindrà realment una més intensa experiència de joc.
Posem per exemple la gimcana per celebrar la castanyada. Una gimcana tradicional amb l’objectiu de fer cohesió de grup i donar valor a la Festa tradicional catalana com és la castanyada. Ara afegim-hi:


● Una narrativa (uns pirates d’aigua dolça han segrestat la castanyera pensant que les castanyes que reparteix són castanyes de donar llenya !! els molt babaus no saben que les castanyes són per menjar!! La pobra castanyera ens envia un missatge per tal de donar-nos pistes per començar a anar-la a buscar…).


● Un objectiu de joc lligat directament a aquesta narrativa, on els participants han d'assumir un rol (som els GUARDIANS de la GALÀXIA POPULAR i volem la castanyera lliure per poder celebrar amb el marrameu una castanyada com cal! Aconseguiran entre totes deslliurar la pobra dona dels malvats pirates d’aigua dolça?).


● A més a més, hi posem proves competitives però amb la necessitat que en certs moments hi hagi d’haver la col·laboració de tots els grups per aconseguir l’objectiu desitjat (proves a l’estil breakout, on els més ràpids i audaços trobaran pistes d’on és la castanyera, barrejades amb proves d’habilitat per poder arribar al lloc on la tenen amagada, proves amb informacions que es complementen entre els diferents grups i que seran indispensables per treure’n l’entrellat…).


● Afegim-hi també, algun element distorsionador extern que aporti el factor sorpresa, el repte (una tempesta brutal que farà que tots els grups agafin un constipat de nassos i hauran de buscar la persona que els donarà la medicina curativa…).


● Per completar-ho una mica més podem fer que els grups hagin de prendre decisions i que aquestes decisions comportin conseqüències i esdevinguin clau per aconseguir l’objectiu… (com un tria l’aventura: ens emportem el marrameu que ens ajudi o el deixem a casa? Si l’agafem en alguna prova el gat serà clau per la prova que els farem fer. Si no agafen el marrameu, l’hauran de recollir per força en alguna altra prova, amb l’inconvenient que perden temps... ).


● I hi podríem anar afegint elements de joc segons la complexitat a la que volem arribar com nivells, marcadors de joc… (podem posar-hi un marcador de temps enrere. i que cada 15 minuts tinguin una penalització: perden camp de visió tapant-se un ull, augmenta el cansament i hauran de fer les proves per parelles amb un dels peus lligats…).


Passem doncs, de la gimcana tradicional a una experiència de joc gamificada. La gimcana que tots coneixem on, per més que les proves siguin divertides (menjar una poma lligada en un cordill, trobar el caramel al plat de farina, passar la pista americana, aconseguir una truita...), són proves deslligades les unes de les altres i de l’objectiu final (proves bolet). Hem transformat una gimcana afegint-hi molts elements de joc que faran que esdevingui una experiència més intensa i motivadora. Hem gamificat doncs, una gimcana.

 

Anem tancant les oques...

 

En definitiva, agrair al món del lleure que tant i tant ha aportat a l’educació d’infants i joves des de la vessant lúdica. Ara, us convido a afegir-vos a utilitzar aquesta nova metodologia, la gamificació, en les activitats que us vinguin de gust i veureu la intensitat que pren tot plegat. I a jugar, jugar i jugar!!

 

 

Articles per saber-ne més:

- Els ingredients per una gamificació educativa d’èxit del blog de la Fundació Jaume Bofill. Oriol Ripoll, especialista en jocs
- Canvas Jo Gamifico. Pere Cornellà, mestre i pedagog apassionat de la gamificació. Blog de la Fundació Jaume Bofill.
- Cornellà Canals, P.; Estebanell, M. (2017). gaMoodlification: Moodle al servicio de la gamificación del aprendizaje. In Actas del Congreso Internacional de Videojuegos y Educación (CIVE’17).
- Experiència inspiradora: un fet tan rutinari com agafar un bus o un tramvia, pot esdevenir un joc ben divertit ! Man-Eater.