Els serveis a les persones no es poden subhastar

Aquestes últims mesos, des del CAE i la Fundació La Xarranca hem participat en diversos processos de licitació de diferents contractes de serveis a les persones. Buscar una entitat externa que pugui gestionar serveis municipals a través de processos de licitació és una pràctica ben habitual en molts ajuntaments i administracions. L’atenció domiciliària, la dinamització juvenil, diferents espais socioeducatius, les activitats de lleure infantil i juvenil, els menjadors escolars, les escoles bressol... són alguns dels serveis que sovint es deriven cap a aquesta fórmula. I es fa a l’empara de les lleis de contractes del sector públic i de les darreres directrius europees en aquesta matèria.

En algunes d’aquestes licitacions en que hem participat, la selecció de l’oferta guanyadora es fa o s’ha fet exclusivament per criteris econòmics. L’entitat que ofereix el millor preu és qui acabarà gestionat el servei. A vegades s’emmascara una mica aquesta decisió i s’incorporen alguns criteris qualitatius de mínims -als quals tots els participants a la licitació acabem dient que sí per evitar quedar descartats- com ara fer alguna o algunes activitats de més, afegir algunes hores de més, etc.

Crec que d’aquesta manera la licitació es converteix en una subhasta. I això és un disbarat quan estem parlant de serveis d’atenció a les persones, on no es fabriquen o subministren bolígrafs, sinó que es treballarà amb persones -i moltes vegades amb col·lectius vulnerables- en algun dels seus processos vitals: atenció social o assistencial, educació, inclusió, lleure... L’administració s’equivoca amb l’enfocament i el missatge que es dona en aquestes licitacions subhasta: ho farà qui ho faci més barat. I no ens enganyem: en molts casos l’estalvi només pot venir per reduir la qualitat de la intervenció o les condicions laborals de les persones afectades.

Externalitzar un servei ha de servir per aprofitar l’experiència i l’expertesa de l’entitat o l’empresa que el durà a terme. I per això en la licitació cal que les entitats hi tinguem veu: a través d’un projecte que expliqui què farem, com ho farem, quines millores introduirem.... I qui sigui capaç d’elaborar i presentar el millor projecte ha de ser qui acabi prestant el servei.

L’estructura i les dinàmiques de les administracions són complexes i enrevessades. Fer un concurs del tipus subhasta és molt més simple i ràpid que una licitació on calgui valorar les diferents propostes tècniques de cada entitat. En una subhasta, es donen punts per oferta econòmica i punts si hi ha criteris objectivables. I ja està. De l’altra manera, es requereix establir prèviament uns criteris de puntuació i un comitè d’experts que llegeixin, valorin i ponderin cada projecte. I això és lent i complex.

La Confederació -l’associació empresarial que agrupa a les entitats del tercer sector social de Catalunya que ofereixen serveis a les persones i de la qual el CAE i La Xarranca en formen part- ja fa temps que està fent incidència política en aquest sentit. Tot i que hi ha alguns avenços, la fotografia està lluny de ser la que es voldria.

Cal una aposta ferma i decidida per part de tots els agents implicats per revertir aquesta situació. Començant per les administracions amb competència per regular aquests processos d’externalització: cal buscar altres fórmules d’adjudicació o de concertació de serveis a les persones que no siguin exclusivament les licitacions, cal decidir si es vol donar preferència a les entitats sense ànim de lucre quan s’externalitzen serveis a les persones, etc... Seguint per les administracions que liciten i els seus òrgans de contractació: incorporant necessàriament l’establiment i la valoració de criteris tècnics i de qualitat que permetin aprofitar l’expertesa de les entitats que opten al servei i assumint els costos humans i de temps que això suposa. I, finalment, per les entitats externes que volen accedir a aquestes externalitzacions: assumint la càrrega de treball que suposa l’elaboració d’un projecte personalitzat per a cada licitació.

Només així es podran millorar els actuals processos d’externalització i treure el màxim profit social dels recursos públics que s’hi destinen.

Nasi Muncunill

Setembre 2020