2020: Un any de blancs i negres

Si haguéssim de pintar l’any 2020 de colors, triaríem el blanc i el negre. El 2020 ha estat un any de contrastos, de blancs i negres purs, no pas de grisos.

No cal pensar massa per trobar arguments per pintar-lo de negre: la pandèmia, el confinament, l’aturada o la suspensió de les activitats, els expedients de regulació d’ocupació, el daltabaix econòmic, el distanciament social, la por... Podríem fer la llista molt llarga, i des del CAE i la Xarranca ben segur que posaríem creuetes a bona part d’aquests motius, perquè també ens n’hem vist afectats.

Però volem posar en valor els blancs, que en aquest 2020 n‘hi ha hagut molts i de molt lluminosos. En els dos primers mesos de l’any -els únics normals, per dir-ho d’alguna manera- varen rebre dues molt bones notícies. D’una banda l’obtenció del premi Séquia impulsat per la FUB-Universitat de Manresa i la Fundació Aigües de Manresa-Parc de la Sèquia. Un reconeixement als més de 35 anys de trajectòria de l’entitat, als seus valors i al seu compromís amb la ciutat i amb el benestar col·lectiu. I d’altra banda el CAE i la Fundació La Xarranca vàrem ampliar l'abast del certificat de Qualitat per a tota l’activitat de l’entitat -formació, serveis educatius i de lleure, projectes, Banc de Recursos-, ampliant la certificació que des de l’any 2003 ja disposàvem per al disseny i impartició d’accions formatives. És un salt endavant que demostra el compromís de l’entitat amb el rigor i la recerca de l’excel·lència.

Al juny, el videoclip Rap per la Igualtat va guanyar el premi Abacus al millor projecte d'iniciativa social dins la convocatòria de premis Kabua de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un videoclip que és el resultat de la feina diària, sense fer gaire soroll i sumant complicitats i sinèrgies, feta des del Casal de Joves la Kampana, amb l’objectiu de donar noves oportunitats a joves amb majors dificultats.

Al juliol, els casals d’estiu varen ser la prova de foc per a la recuperació d’una mínima normalitat. Per primera vegada des del mes de març, nens i nenes retornaven a les escoles per gaudir d’unes activitats d’estiu preparades a consciència i que incorporaven totes les mesures sanitàries i més. Hi ha qui diu que va ser l’experiment per validar que era possible el retorn a les aules al mes de setembre. I el que es va evidenciar és que “el lleure és segur”.

La 18a Setmana de Jocs al Carrer també mereix ser pintada en blanc. Després de gairebé sis mesos amb les activitats al carrer suspeses, des del CAE i el Club del Joc vàrem ser capaços d’organitzar una versió inèdita d’aquesta activitat, totalment adaptada al context covid, i engrescar a més de 1.500 persones a participar-hi. “El poder guaridor de jugar a la plaça no falla” va publicar un mitjà de comunicació local. Ben cert.

El context de pandèmia també ha comportat un gran impuls de la formació en línia. Fins al març, el CAE contemplava la formació en línia com a un complement a la formació presencial. Però aquest plantejament ha donat la volta com un mitjó, i els cursos programats s’han hagut d’adaptar per a ser impartits en diverses modalitats no presencials. Això ha suposat una gran inversió de temps per formar-se, fer-ne l’adaptació i experimentar, però el resultat ha valgut la pena: cap curs ha deixat de fer-se per culpa de la pandèmia.

També volem pintar de blanc el nou mapa estratègic del CAE i La Xarranca. L’arribada de la pandèmia va aportar un nou punt de vista al treball que fins a aquell moment s’havia fet, obligant a reenfocar-lo de cap a peus. Vàrem enterrar eixos, objectius, accions... substituint-los per visió estratègica, debats estratègics, línies estratègiques... perquè vàrem descobrir que les hipòtesis, les certeses i les seguretats del demà són volàtils, i que cal revisar-les i treballar-les dia a dia.

I les darreres pinzellades són per a totes les persones de l'entitat que han fet possible tots aquests blancs: els membres de l’equip tècnic del CAE i de la Xarranca, els socis i les sòcies, els monitors i monitores, els dinamitzadors i les dinamitzadores juvenils... Persones que han hagut de sobreposar-se a la pandèmia, reinventar-se i reinventar allò que ja venien fent. Sense el seu compromís, la seva implicació, la seva voluntat de transformació i la seva força no hauria estat possible tirar endavant tots aquests projectes i activitats.

No volem recordar el 2020 com un any negre, ni tant sols gris. Volem que tots aquests blancs que hem destacat -i d’altres que segur que potser no destaquem prou- aportin la màxima lluentor a un any difícil, extremadament difícil. Hem parat el cop, hem aprés, hem canviat, hem fet coses noves, hem fet les coses d’altres maneres, hem iniciat projectes i actuacions dels quals esperem veure’n els fruits ben aviat... Sortir-ne reforçats dependrà del que fem d’ara en endavant. Saber incorporar tots aquests canvis i aprenentatges i saber-los utilitzar adequadament en aquest context tan incert en que ens movem i ens mourem marcarà el futur del CAE i la Xarranca. Tant de bo que el 2021 sigui un any que puguem pintar de molts colors.

Nasi Muncunill

Gener 2021