Formació i serveis socioculturals
Inici Inici    Mapa Web Mapa web    contactar Contacta    | Dissabte, 24 d'octubre de 2020 | 23:05 |

Un estiu diferent. Potser massa diferent.

 

 

Em sembla que tots ho tenim clar: aquest estiu serà diferent en moltes de les esferes de lanostra vida quotidiana, personal, professional i comunitària. I una d’aquestes seran les activitats de lleure dels infants i joves: els casals, les colònies, els campaments...

 
Aquests dies la Generalitat ha presentat, a través del Procicat, un pla on s’estableixen les condicions que hauran de reunir les activitats de lleure infantil i juvenil d’aquest estiu. La publicació i la lectura d’aquest document, però, ens ha generat, com a persones i entitats vinculades al lleure educatiu, reaccions contraposades.

 

Després de dies d’incertesa amb les activitats dels infants, que fins i tot afectava a la tornada a l’escola del setembre, cal celebrar que hi hagi un posicionament públic de la Generalitat envers la possible realització d’activitats de lleure aquest estiu. Aquestes activitats són, en la situació actual, més necessàries que mai, ja que aporten als infants un espai educatiu amb una alta càrrega de components lúdics: els jocs, l’eix d’animació, els tallers, les excursions, les gimcanes, les cançons, les representacions... Un espai on a partir d’aquestes activitats juguen, es relacionen amb els companys i companyes, amb els monitors i monitores, descobreixen, creixen... En definitiva, s’eduquen. Catalunya compta amb una llarga trajectòria en aquest tipus d’activitats i amb una àmplia oferta d’activitats, promogudes per les entitats associatives d’educació en el lleure (els esplais, agrupaments escoltes...), entitats de lleure educatiu (com el CAE i Fundació La Xarranca), Ampas, administracions... I cal aprofitar tot aquest bagatge i experiència per oferir, més que mai, unes activitats que permetin als infants refer-se de tot aquest període de confinament amb un cert retorn a la normalitat.

 

Per altra banda, però, cal destacar negativament com s’ha elaborat el document, a partir de circuits paral·lels a la feina que des del sector s’estava fent. S’ha presentat públicament un document quan hi havien en marxa comissions i grups que hi estàvem treballant. Si bé es cert que des de la Generalitat es reconeix l’existència d’aquests grups i que la feina que s’està fent servirà per fer aterrar els criteris en cadascuna de les tipologies d’activitats, no deixa de ser sorprenent, i al mateix temps, preocupant, aquesta unilateralitat a l’hora d’establir condicions i obligacions. Els titulars a la premsa ja hi són i tinc seriosos dubtes que, en algunes de les condicions establertes, es pugui o es vulgui fer marxa enrere.

 

I és en aquestes condicions on hi ha les principals preocupacions de la major part de les entitats del sector. Totes compartim la rellevància i la prioritat que en la situació actual han de tenir els aspectes sanitaris i de prevenció. No ens la podem jugar i posar en risc la salut dels nois i noies, ni dels monitors i monitores, ni de les famílies. Per tant, per complexes que siguin, per increments de costos que generin, tenim la ferma convicció que les haurem de complir.

 

El treball amb grups de convivència independents amb un màxim de 10 nens i nenes, la delimitació d’espais, l’esglaonament en les entrades i sortides, l’elaboració d’un pla d’higiene i salut, la formació prèvia en matèria sanitària, d’higiene i de salut de l’equip de dirigents, l’existència d’una persona responsable de seguretat i higiene, el control de les temperatures a l’inici de les activitats, la incorporació de nous documents en els que les famílies declaren la inexistència de la malaltia o contactes previs amb persones malaltes, la necessitat d’adaptar les activitats... són punts que es comparteixen i en els que només cal concretar com es duran a terme.

Foto: @lioneltop

 
Però hi ha un element que posa molt alt, per no dir impossible, el llistó: la necessitat de garantir una distància de seguretat de 2 metres entre nens. I aquí és on es generen tots els dubtes. Des d’un doble enfocament.

 

D’una banda, com es pot garantir aquesta distància de seguretat? Com podem evitar l’apropament o el contacte espontani entre els nois i les noies? Quin tipus d’activitats podrem fer tot mantenint aquest distanciament? I finalment, quina responsabilitat s’assumeix en cas d’algun possible contagi (esperem que no), havent-hi escrit i fet públic aquest requisit legal? Donar solucions a totes aquestes qüestions no és gens fàcil. I potser, fins i tot, no és possible.

 

Però hi ha un altre aspecte a posar sobre la taula: En aquestes condicions, la realització d’activitats de lleure d’estiu, seran positives per als infants o potser generaran més perjudicis que beneficis? Els infants esperen els casals, les colònies, els campaments, les travesses... Saben que són activitats lúdiques, en les que juguen amb els companys, es banyen, corren, salten, fan tallers, canten, estableixen contactes... Saben que són activitats espontànies, fresques, obertes a les seves propostes i iniciatives... Si aquest estiu les transformem radicalment, si hem d’aïllar cada infant dins d’una bombolla de 2 metres de diàmetre, si els privem de la proximitat amb els seus amics, amigues, companys... Estem procurant el seu gaudi, o els estem frustrant oferint-los un caramel que quan el tasten descobreixen que en comptes de ser dolç és amarg.

 

Si pensem en la salut física, emocional i en el benestar dels infants, si volem recuperar la màxima normalitat, si volem aprofitar al màxim el potencial educatiu de les activitats de lleure... hem de començar de nou la partida. Trobar consensos, arribar a acords realistes i possibles, minimitzar riscos però assumint que el risc zero no existeix, concretar al màxim les mesures, aprofitar tot el bagatge i l’experiència d’un sector expert en l’organització d’aquestes activitats i incorporar les màximes recomanacions que els tècnics en matèria de salut i sanitat proposin. Tant sols així serem capaços de tirar endavant les activitats de lleure d’aquest estiu que es mereixen i necessiten els nostres infants.
 

 


Nasi Muncunill
Director del CAE

14/05/2020

 

Fotografia del periodista Lionel Top @lioneltop