Formació i serveis socioculturals
Inici Inici    Mapa Web Mapa web    contactar Contacta    | Dimarts, 13 de novembre de 2018 | 19:27 |

Oriol Barri

Imatge CAE

Entrevistem a l’Oriol Barri, l’artista revelació que va passar com a finalista al premi Enderrock 2018.



De quina manera estàs vinculat al CAE?

Hi imparteixo classes de guitarra.



Has estat o estàs vinculat en l’àmbit del lleure?


Si, tota la vida. De petit vaig anar a diferents “caus” i “esplais”. Vaig formar part de l’UEC (Unió Excursionista de Catalunya) dels 5 als 13, més o menys. Més tard vaig anar al cau Sant Marcaç (Horta - Bcn) i després a l’esplai Isard-Flor de Neu, també al barri d’Horta (Bcn). Passats els 18 em vaig tornar monitor de l’esplai, un cop em vaig treure el carnet a Esplac. Paral·lelament i laboralment, vaig treballar d’educador al Centre Obert del Besòs, a la Ludoteca La Guineu (Nou Barris) i a la Fundació Social del Raval, entre d’altres fins que, uns anys després, m’he dedicat íntegrament a la música, on també continuo transmetent els mateixos valors (o ho intento).

 


Què és el que més t’agrada de la teva feina com a professor de guitarra?

Explicar als alumnes que no només estan aprenent a tocar un instrument. Estan adquirint una eina emocional, de connexió entre les persones i, entre les mans, tenen una arma per a crear estones col·lectives que no oblidaran mai.

 


Ets cantautor. De què parlen les teves cançons?

Cada cançó és un món i no puc generalitzar. Cada una d’elles és com un fill o filla i tenen la seva individualitat (tòpic, sí). Tot i així, parlen d’amor, de relacions, d’humanitat, de valors, de consciència, autoestima, superació personal, etc. entre molts d’altres temes, és clar. El millor és entrar a la web (www.oriolbarri.cat) i descobrir-les :P

 


Amb què t’inspires quan has d’escriure una cançó? Tens algun lloc secret/preferit on compondre o on inspirar-te per escriure les teves cançons?

No tinc un lloc en concret sempre que hi hagi una guitarra. El que sí que acostumo a tenir en comú sempre que escric és que ho faig a primera hora del matí, just quan m’acabo de llevar. Molts cops no he ni begut aigua que ja estic composant. Ho puc fer en altres moments del dia, però mai sortiran cançons tan autèntiques i de ‘tan endins’ com les que faig just acabat de llevat. Serà que fa poca estona que estava connectat amb allò més profund de mi. Al vespre la ment ja està bruta de tot el dia i, segurament, surten temes més banals.


Quina és la teva cançó preferia del teu nou disc i per què?

Normalment tiraria de tòpics i diria allò de “totes són iguals i no en puc triar”, però en aquest cas us diré “Treu-la a ballar”, escrita arran de la mort de la meva mare.

 


A banda de la música, quins hobbies tens?


M’agrada jugar a jocs de taula, caminar –molt- per la muntanya, fer esport (futbol, pàdel, bàdminton, Basket, etc.), cuinar, viatjar. Sobretot, entenent que el més important és amb qui ho comparteixes i no tant el lloc.

 


Ens recomanes un llibre, una pel•lícula i un àlbum musical?

• Llibre: En defensa d’afrodita
• Pel·lícula: Planeta libre (La belle verte)
• Àlbum musical: Polinèsies (Xarim Aresté) o Pedalant endins (Marcel Lázara i Júlia Arrey)